Primer dia de tardor i la calor apreta encara. Fa vent, però calent, i és com si del terra sorgissin arrels invisibles que ens tiben avall. Un ambient estrany, entre assoleiat i amb tel blanc.
Estic fent músiques per als quadres de la Lucía Coll, el meu amor. Ens imaginem un espectacle de dansa que girarà al voltant de les pintures de l'exposicio TRANSFORMACIONS i junt amb la coreògrafa Ada Obrador tirarem endavant aquest projecte. Em fa molta il·lusió aquest repte, perquè és un plantejament una mica diferent al de fer cançons amb lletra (és tot música "instrumental").
Ja anirem veient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada