 |
| October 23, 2011 |
també podeu clicar aquí per llegir-la
diumenge, 23 d’octubre del 2011
DIARI DE BALEARS_ entrevista
Ahir dissabte, al diari de Balears van publicar l'entrevista que em va fer el periodista i amic Sebastià Bennassar, el qual vaig tenir el gust de conèixer a Lisboa, quan hi vaig anar convidat per ell i una colla de catalans (convertits tots ells en amics també).
divendres, 21 d’octubre del 2011
COMENCEM
Bé, per fi he acabat de muntar el puzle per aquest bloc (ara una columna aquí, uns enllaços per allà, uns "gadgets" per això i allò altre, etc, etc.). Només em falta saber com vincular el bloc al facebook, però ja hi arribarem.
La qüestió és que ja està i ja puc començar a escriure coses, penjar fotos i parlar de la pluja i del bon temps.
Avui tinc assaig amb l'Aitor per preparar les noves cançons al nostre format habitual, petit i íntim. Està quedant molt bonic, amb caràcter i sensibilitat; ens agrada molt.
A banda està el tema de VERKAMI (podeu accedir-hi clicant aquí)que segueix en marxa, descomptant els dies i ja en queden 11 perquè finalitzi. Les expectatives han superat l'esperat i ja hem passat dels 4.000€!!!! D'aquesta manera podrem anar més tranquils amb la finalització del disc. Això és una passada, increïble, fascinant, engrescador, emocionant, brutal i tot tot tot. Només tinc ganes de poder tenir el disc per poder-lo fer arribar a totes les persones que hi han cregut i s'hi han implicat amb la seva generositat i després amb la resta del món!!!!
I de moment això, a veure si vaig agafant l'hàbit d'anar escrivint aquí.
La qüestió és que ja està i ja puc començar a escriure coses, penjar fotos i parlar de la pluja i del bon temps.
Avui tinc assaig amb l'Aitor per preparar les noves cançons al nostre format habitual, petit i íntim. Està quedant molt bonic, amb caràcter i sensibilitat; ens agrada molt.
A banda està el tema de VERKAMI (podeu accedir-hi clicant aquí)que segueix en marxa, descomptant els dies i ja en queden 11 perquè finalitzi. Les expectatives han superat l'esperat i ja hem passat dels 4.000€!!!! D'aquesta manera podrem anar més tranquils amb la finalització del disc. Això és una passada, increïble, fascinant, engrescador, emocionant, brutal i tot tot tot. Només tinc ganes de poder tenir el disc per poder-lo fer arribar a totes les persones que hi han cregut i s'hi han implicat amb la seva generositat i després amb la resta del món!!!!
I de moment això, a veure si vaig agafant l'hàbit d'anar escrivint aquí.
dijous, 20 d’octubre del 2011
AVANÇANT (12-VI-2011)
Ja fa molt que no escric sobre el disc. Això dels blogs, com els diaris personals, es comencen amb molt d'ímpetu, però costa de ser constant.
En fi, fora excuses. La qüestió és que volia explicar en quin moment estem de la gravació. Avui hem estat a l'estudi Nautilus d'Arenys de Mar, on el Jordi Solans i l'Iban Puigfel ens han acollit tan bé. Hem gravat el quartet de cordes!!! Quin regal de dia, què il·lusionant. El Borja Mascaró, la Noemi Rubio, la Laia Serra i el Pau Marquès han aportat un gran talent i les cançons, ara, han guanyat en profunditat i bellesa. I quina bellesa i sensibilitat en els arranjament que ha sabut imaginar el Dani Ferrer. Gràcies, milions i milions de gràcies per l'entrega, la simpatia i l'amistat. Per la tarda el Jordi Solans ha aportat el seu toc especial a la guitarra elèctrica per la cançó DINS UN GOT; també increïble, com sempre, ets un crak!!
Però ja tenim gravades també les meves guitarres principals i les altres de més detall.
I tot això ho hem fet després d'haver començat amb les bases amb el Marc Prat i el Xavi Molero. I quines bases, mare meva!!! Increïble!!!! Realment varen ser tres dies intensos però plens de creativitat i de talent. Les cançons de sobte van agafar una dimensió sorprenent. Felicitats nois!!! Què bé que ens ho passarem sempre que puguem tocar junts aquestes cançons!!!!
Ara el 27 i 28 de juny tornem a Gravaciones Silvestres per fer tots els teclats i pianos. Sé que seran dos dies intensos i llargs, però els espero amb molta impaciència.
I falten unes percussions de l'Àlex Guitart i una col·laboració especial del Jaume Compte amb la guitarra acústica. I totes les veus i instruments més de detall. Uf!! Encara queda molt!! Però bé, es farà.
I la Lucia, que m'ha fet la portada pel disc amb una il·lusió tan gran. Una portada preciosa, molt especial, molt ella, molt seva. I jo que em sento tan feliç de que així hagi sigut. Aquest estiu treballarem el disseny amb un altre bon amic i bellíssima persona, el Francesc Fernández.
I una mica era això. A pas lent anem avançant, però segur i ferm i amb molta il·lusió.
També volia expressar com em sento. I és que tenir l'oportunitat i la sort de rodejar-se de tan belles persones, tan especials i amb tant de talent, em fa sentir infinitament agraït i afortunat, m'omple d'admiració per ells i em dóna felicitat.
Us deixo amb l'enllaç a l'àlbun de fotos que he anat fent de la gravació. Per accedir-hi cliqueu aquí
En fi, fora excuses. La qüestió és que volia explicar en quin moment estem de la gravació. Avui hem estat a l'estudi Nautilus d'Arenys de Mar, on el Jordi Solans i l'Iban Puigfel ens han acollit tan bé. Hem gravat el quartet de cordes!!! Quin regal de dia, què il·lusionant. El Borja Mascaró, la Noemi Rubio, la Laia Serra i el Pau Marquès han aportat un gran talent i les cançons, ara, han guanyat en profunditat i bellesa. I quina bellesa i sensibilitat en els arranjament que ha sabut imaginar el Dani Ferrer. Gràcies, milions i milions de gràcies per l'entrega, la simpatia i l'amistat. Per la tarda el Jordi Solans ha aportat el seu toc especial a la guitarra elèctrica per la cançó DINS UN GOT; també increïble, com sempre, ets un crak!!
Però ja tenim gravades també les meves guitarres principals i les altres de més detall.
I tot això ho hem fet després d'haver començat amb les bases amb el Marc Prat i el Xavi Molero. I quines bases, mare meva!!! Increïble!!!! Realment varen ser tres dies intensos però plens de creativitat i de talent. Les cançons de sobte van agafar una dimensió sorprenent. Felicitats nois!!! Què bé que ens ho passarem sempre que puguem tocar junts aquestes cançons!!!!
Ara el 27 i 28 de juny tornem a Gravaciones Silvestres per fer tots els teclats i pianos. Sé que seran dos dies intensos i llargs, però els espero amb molta impaciència.
I falten unes percussions de l'Àlex Guitart i una col·laboració especial del Jaume Compte amb la guitarra acústica. I totes les veus i instruments més de detall. Uf!! Encara queda molt!! Però bé, es farà.
I la Lucia, que m'ha fet la portada pel disc amb una il·lusió tan gran. Una portada preciosa, molt especial, molt ella, molt seva. I jo que em sento tan feliç de que així hagi sigut. Aquest estiu treballarem el disseny amb un altre bon amic i bellíssima persona, el Francesc Fernández.
I una mica era això. A pas lent anem avançant, però segur i ferm i amb molta il·lusió.
També volia expressar com em sento. I és que tenir l'oportunitat i la sort de rodejar-se de tan belles persones, tan especials i amb tant de talent, em fa sentir infinitament agraït i afortunat, m'omple d'admiració per ells i em dóna felicitat.
Us deixo amb l'enllaç a l'àlbun de fotos que he anat fent de la gravació. Per accedir-hi cliqueu aquí
DARRER ASSAIG (30-III-2011)
El dilluns vam fer el darrer assaig abans d'entrar a l'estudi. Una repassada de les cançons i apunts d'idees i inspiracions. Tot està bastant clar i tenim moltes ganes de començar a gravar, ja que és allí on han de sortir les coses de veritat, on s'ha de deixar via lliure a la creativitat.
Divendres dia 1 ens encaminem cap a Can Silvestres, carretera enllà, amb l'esperit de l'aventura i dels somiadors. Som una tripulació valenta, endavant, amics!!!
Divendres dia 1 ens encaminem cap a Can Silvestres, carretera enllà, amb l'esperit de l'aventura i dels somiadors. Som una tripulació valenta, endavant, amics!!!
A VIVA VEU (27-III-2011)
Us deixo amb un vídeo i l'enllaç a l'article que han fet els d'A Viva Veu sobre la nostra actuació al Fantástico Club.
Va ser una vetllada molt maca i agradable.
Gràcies per tot, amics i companys!!
Dídac
LLEGIR ARTICLE
Va ser una vetllada molt maca i agradable.
Gràcies per tot, amics i companys!!
Dídac
LLEGIR ARTICLE
PREPARATIUS DISC - ASSAIG 1
Avui ha sigut un dia intens i preciós. A Barcelona ens hem trobat per primera vegada amb els músics que aportaran una dimensió d'intensitat, complexitat i profunditat al disc, en Marc Prat al contrabaix i en Xavi Molero a la bateria i percussions. Dues persones fantàstiques, molt agradables i grandíssims músics. Hem fet una passada per les cançons i no hi ha dubte que amb la suma dels seus talents farem coses interessants. I el Dani de timoner!
No puc deixar de sorprendre'm mai de sentir les meves cançons, aquelles peces d'intimitat, créixer i evolucionar quan les comparteixo amb gent especial i amb tant de talent. És màgia, és molt emocionant.
Avui ha començat una nova aventura, un nou viatge compartit, que segur serà ple d'aventures, ple de coneixences.
No puc deixar de sorprendre'm mai de sentir les meves cançons, aquelles peces d'intimitat, créixer i evolucionar quan les comparteixo amb gent especial i amb tant de talent. És màgia, és molt emocionant.
Avui ha començat una nova aventura, un nou viatge compartit, que segur serà ple d'aventures, ple de coneixences.
A més a més, al vespre el dia s'ha completat amb un assaig amb el meu estimat amic Aitor per preparar els concerts d'Estònia!! Ha anat molt bé, com sempre; com sempre agradable i tranquil.
(No sé perquè es veuen tan malament les fotos quan es carreguen al myspace. Les penjaré també al facebook. Aquí teniu l'ENLLAÇ A LES FOTOS)
engegant els motors per la propera gravació!!!! (15-ii-2011)
Avui els motors ja comencen a fer remor i escalfar-se. M'he reunit amb el Dani Ferrer, amic i productor del meu primer disc EL NUS, per traçar les primeres pinzellades de la producció del meu segon disc.
Dia 1 d'abril comencem la gravació de les bases!!!
Emoció i sentiment de vertigen. Però amb moltes ganes de tirar endavant el nou projecte.
Des d'aquest blog aniré fent la crònica de tot el procés. Ja aniré penjant els enllaços de cada publicació al facebook.
Fins aviat!!!
Dídac
Dia 1 d'abril comencem la gravació de les bases!!!
Emoció i sentiment de vertigen. Però amb moltes ganes de tirar endavant el nou projecte.
Des d'aquest blog aniré fent la crònica de tot el procés. Ja aniré penjant els enllaços de cada publicació al facebook.
Fins aviat!!!
Dídac
premis alteveu (27-xi-2010)
Ja s'han donat els premis Altaveu d'enguany i la cançó CAU AIGUA DEL CEL ha estat guardonada per la millor lletra.
Premis Altaveu 2010
Premis Altaveu 2010
entrevista enderrock (19-xii-2009)
De mica en mica va sentin-se a parlar d' EL NUS. És una satisfacció ser valorat. Aquí teniu l'entrevista que em va fer el Roger Palà mentre preniem un tallat a una placeta agradable i tranquil·la de Barcelona. Gràcies.
Entrant aquí podreu llegir-ho:
Entrant aquí podreu llegir-ho:
transformacions (2010)
Primer dia de tardor i la calor apreta encara. Fa vent, però calent, i és com si del terra sorgissin arrels invisibles que ens tiben avall. Un ambient estrany, entre assoleiat i amb tel blanc.
Estic fent músiques per als quadres de la Lucía Coll, el meu amor. Ens imaginem un espectacle de dansa que girarà al voltant de les pintures de l'exposicio TRANSFORMACIONS i junt amb la coreògrafa Ada Obrador tirarem endavant aquest projecte. Em fa molta il·lusió aquest repte, perquè és un plantejament una mica diferent al de fer cançons amb lletra (és tot música "instrumental").
Ja anirem veient.
Estic fent músiques per als quadres de la Lucía Coll, el meu amor. Ens imaginem un espectacle de dansa que girarà al voltant de les pintures de l'exposicio TRANSFORMACIONS i junt amb la coreògrafa Ada Obrador tirarem endavant aquest projecte. Em fa molta il·lusió aquest repte, perquè és un plantejament una mica diferent al de fer cançons amb lletra (és tot música "instrumental").
Ja anirem veient.
privilegi (publicat el 2009)
Avui de nou l'art, els somnis, la il·lusió i l'amistat barrejats... i molt més!
Fa temps que la Lucía va tenir la il·lusió de muntar una coreografia per la meva cançó 37º. Ho ha fet, i amb una força i una màgia que només ella sap transmetre. Els seus ulls, el seu silenci, la seva energia continguda, la delicadesa de la seva presència... Realment avui el Teatre Principal d'Arenys s'ha convertit en un reducte de privilegiats que hem assistit a la seva demostració. Tota ella feta "mula" en moviments, duresa i aridesa, caràcter, ràbia... i amor. La coreografia que han creat per ella l'Ada i l'Helena Obrador i que han treballat durament al llarg de tres mesos és una obra preciosa.
Quan vaig adonar-me que l'energia de la Lucía fluïa ja imparable, vaig veure clar que tota aquesta feina s'havia d'immortalitzar amb un vídeo. I ja posats, crear una nova obra a partir de l'obra primera. I va ser quan vam pensar amb en Pol, ningú com ell domina l'art d'exprimir les imatges en moviment. En Pol i la seva càmera, en Pol i el seu talent, ell i l'amistat. Tot ell amic estimat.
Els he observat treballant, immersos sota el mateix tel màgic. Ha sigut preciós. M'he tornat a sentir privilegiat de veure com algú tan estimat com és la Lucía i en Pol han abocat tant d'ells mateixos motivats per una cançó i motivats per l'amor i l'amistat. I en Carlos, i l'Eva, i el Gerard... Aquests moments, aquesta energia són el que sempre perdurarà dins cada un de nosaltres fins al final del camí. Gràcies amics, gràcies amor.
(per la Lucía Coll Montserrat i en Pol Ponsarnau Madrià)
Podeu veure la videodansa aquí.
Fa temps que la Lucía va tenir la il·lusió de muntar una coreografia per la meva cançó 37º. Ho ha fet, i amb una força i una màgia que només ella sap transmetre. Els seus ulls, el seu silenci, la seva energia continguda, la delicadesa de la seva presència... Realment avui el Teatre Principal d'Arenys s'ha convertit en un reducte de privilegiats que hem assistit a la seva demostració. Tota ella feta "mula" en moviments, duresa i aridesa, caràcter, ràbia... i amor. La coreografia que han creat per ella l'Ada i l'Helena Obrador i que han treballat durament al llarg de tres mesos és una obra preciosa.
Quan vaig adonar-me que l'energia de la Lucía fluïa ja imparable, vaig veure clar que tota aquesta feina s'havia d'immortalitzar amb un vídeo. I ja posats, crear una nova obra a partir de l'obra primera. I va ser quan vam pensar amb en Pol, ningú com ell domina l'art d'exprimir les imatges en moviment. En Pol i la seva càmera, en Pol i el seu talent, ell i l'amistat. Tot ell amic estimat.
Els he observat treballant, immersos sota el mateix tel màgic. Ha sigut preciós. M'he tornat a sentir privilegiat de veure com algú tan estimat com és la Lucía i en Pol han abocat tant d'ells mateixos motivats per una cançó i motivats per l'amor i l'amistat. I en Carlos, i l'Eva, i el Gerard... Aquests moments, aquesta energia són el que sempre perdurarà dins cada un de nosaltres fins al final del camí. Gràcies amics, gràcies amor.
(per la Lucía Coll Montserrat i en Pol Ponsarnau Madrià)
Podeu veure la videodansa aquí.
el paisatge de l'ànima (publicat el 2008)
Divendres passat vam anar a buscar El Paisatge. El Pol i jo. Ja feia temps que teníem en ment realitzar aquest viatge. Per fi vam agafar la carretera direcció sud, cap a Sta. Oliva, per anar a fer nit a Sta. Coloma de Queralt (de Santa en Santa, vaja). Semblava que el dia ens acompanyava, tot el cel ficat en llum al cotxe, amb nosaltres, viatjant. Vam arribar al Poble, on hi ha resguardada part de la meva ànima, potser la més especial, la primera, aquella de la infància que sol quedar enrere. Vam aprofitar els darrers rajos que despuntaven per darrere la serralada del Montmell i encenia les flors d'ametller del campet d'entrada al Poble. Ens vam trobar amb el Salva, i el Jordi. Conversa i un tallat. Vam passejar els carrers i els voltants del castell.
De camí cap a la Conca de Barberà el fred s'arrapava cada vegada amb més força a la carrosseria del cotxe, mut. El cel, de nit, era una estesa d'estrelles que feien de la negror un espai immens, incommensurable. Vam aventurar-nos a aturar-se en un revolt i a baixar del cotxe. Vam jugar amb les ombres projectades sobre els arbres. Arribem. Sopar al bar: un entrepà, olives, unes cerveses i una ampolla de vi novell. Dormir a l'hotel, tard, enterbolits.
L'endemà, sota el regne de la nit encara, dutxa i esmorzar. Anem a buscar un lloc on esperar el sol. Surt. Una mica contrariats per no haver encertat el lloc, però vam cercar l'instant, els senyals que esperàvem. I entre fulles de pins i turons la claror concentrada ens arribava. Retorn a l'habitació per descansar una estona.
La resta del dia, seguint viaranys, creuant camps sembrats, vorejant el rierol que baixava unflat, entre les herbes quietes, en silenci. Una pausa per dinar al Colomí. I a l'horabaixa direcció als molins de vent. Allí el sol, entre gegants, va anar baixant fins perdre's darrere les muntanyes.
De camí cap a la Conca de Barberà el fred s'arrapava cada vegada amb més força a la carrosseria del cotxe, mut. El cel, de nit, era una estesa d'estrelles que feien de la negror un espai immens, incommensurable. Vam aventurar-nos a aturar-se en un revolt i a baixar del cotxe. Vam jugar amb les ombres projectades sobre els arbres. Arribem. Sopar al bar: un entrepà, olives, unes cerveses i una ampolla de vi novell. Dormir a l'hotel, tard, enterbolits.
L'endemà, sota el regne de la nit encara, dutxa i esmorzar. Anem a buscar un lloc on esperar el sol. Surt. Una mica contrariats per no haver encertat el lloc, però vam cercar l'instant, els senyals que esperàvem. I entre fulles de pins i turons la claror concentrada ens arribava. Retorn a l'habitació per descansar una estona.
La resta del dia, seguint viaranys, creuant camps sembrats, vorejant el rierol que baixava unflat, entre les herbes quietes, en silenci. Una pausa per dinar al Colomí. I a l'horabaixa direcció als molins de vent. Allí el sol, entre gegants, va anar baixant fins perdre's darrere les muntanyes.
el moviment (8-iii-2008)
Avui ha sigut un dia llarg i intens. Una intensitat de paciència i d'espectació per part meva paral·lela a l'emoció i la il·lusió de tornar a crear el somni compartit.
Avui hem rodat el primer videoclip del disc, una obra sorgida de la ment del meu estimat Edu Cuéllar, i dirigida per ell. És una satisfacció per mi de saber que el que en resultarà de tot això d'avui serà una creació íntima i sincera del meu amic. De nou hem tornat a ajuntar les nostres sensibilitats per crear la màgia, i no hi ha res tan especial com això.
Ha sigut un dia on les persones de l'equip han abocat el seu talent i el poder estar allà i compartir-ho amb ells ha sigut un gran regal.
Aviat tindrem una obra més que complementarà el disc i l'enaltirà.
No puc sentir-me més satisfet i ple de felicitat.
Enhorabona a tots i infinites gràcies.
ENLLAÇ AL VÍDEO
Avui hem rodat el primer videoclip del disc, una obra sorgida de la ment del meu estimat Edu Cuéllar, i dirigida per ell. És una satisfacció per mi de saber que el que en resultarà de tot això d'avui serà una creació íntima i sincera del meu amic. De nou hem tornat a ajuntar les nostres sensibilitats per crear la màgia, i no hi ha res tan especial com això.
Ha sigut un dia on les persones de l'equip han abocat el seu talent i el poder estar allà i compartir-ho amb ells ha sigut un gran regal.
Aviat tindrem una obra més que complementarà el disc i l'enaltirà.
No puc sentir-me més satisfet i ple de felicitat.
Enhorabona a tots i infinites gràcies.
ENLLAÇ AL VÍDEO
ara (10-xi-2008)
M'he escoltat el nou disc de Marcel Cranc (ARA), mentre mirava com s'anaven fent petits els llums de la ciutat al fons de la badia. Un disc que m'ha acompanyat en el viatge per sobre la mar. Les paraules, les melodies, els instruments, la veu, troben una conjunció plena de matisos. M'ha encantat . Una obra brillant i profunda. Una joia.
...i segueix (21-x-2008)
De nou aquí. Ja ha passat un cert temps des del darrer escrit, un mes i mig quasi de la finalització del disc i unes tres setmanes de recerca infructuosa de discogràfica. La veritat és que el panorama és desalentador, ningú sembla voler mullar-se una mica per tu, sembla com si el fet de crear en aquest país sigui una tasca totalment menysvalorada. Però no em desanimo, si al final ningú mostra un interès ja miraré de fer-m'ho jo solet, que potser, al cap i a la fi, és com millor es fan les coses. I segueixo fent cançons, el dia 13 vaig acabar-ne una de la que estic molt satisfet (deu ser per l'esforç que m'ha suposat).
El dissabte vam actuar l'Aitor i jo a Granollers, a una sala molt maca, la Sala de Cultura Sant Francesc, una antiga esglesia reconvertida en espai cultural. Va anar molt bé, em vaig sentir molt a gust i els de l'organització (en Jaume i els seus companys) ens van acollir molt bé. Crec que és dels millors concerts que hem fet en aquest format duet, amb l'Aitor sempre és un plaer tocar on sigui, estem molt compenetrats i això fa que tot surti molt naturalment i cada concert és una sorpresa molt gratificant. Espero que en surtin molts de concerts així.
I d'aquí a poc comencem els assajos amb la nova formació! Estic nerviós i content, ja que ara amb el disc a les mans ja tenim una direcció més clara i una bona orientació per treballar. Vull portar el so cap al disc. El 16 de gener ens estrenarem a Sant Vicenç de Montalt (que servirà com a preestrena del disc!).
El dissabte vam actuar l'Aitor i jo a Granollers, a una sala molt maca, la Sala de Cultura Sant Francesc, una antiga esglesia reconvertida en espai cultural. Va anar molt bé, em vaig sentir molt a gust i els de l'organització (en Jaume i els seus companys) ens van acollir molt bé. Crec que és dels millors concerts que hem fet en aquest format duet, amb l'Aitor sempre és un plaer tocar on sigui, estem molt compenetrats i això fa que tot surti molt naturalment i cada concert és una sorpresa molt gratificant. Espero que en surtin molts de concerts així.
I d'aquí a poc comencem els assajos amb la nova formació! Estic nerviós i content, ja que ara amb el disc a les mans ja tenim una direcció més clara i una bona orientació per treballar. Vull portar el so cap al disc. El 16 de gener ens estrenarem a Sant Vicenç de Montalt (que servirà com a preestrena del disc!).
el temps que va anant (2-ix-2008)
Ja fa temps que m'ha deixat enrrere l'empenta que tenia al principi d'aquest blog per anar fent el seguiment del disc, però aquí estic, escurçant una mica la distància amb ella.
El dia 26 d'agost vam acabar la masterització del disc a Gravaciones Silvestres amb el Marc Parrot. I la veritat és que el resultat és impressionant (per mi, que no havia arribat mai tan lluny en un projecte personal). Estic molt content i satisfet i crec que tots els que hi han participat i que han sentit alguna cosa pensen el mateix. Després de tant d'esforç, il·lusió i temps he aconseguit el que em proposava.
Ara queda una part important i desconeguda que és el com treure el disc, i aquesta setmana ens hi posem.
Apa, espero que aviat podré oferir aquest disc a tots els que el vulguin escoltar i que amb tanta cura hem fet uns quants somiadors.
El dia 26 d'agost vam acabar la masterització del disc a Gravaciones Silvestres amb el Marc Parrot. I la veritat és que el resultat és impressionant (per mi, que no havia arribat mai tan lluny en un projecte personal). Estic molt content i satisfet i crec que tots els que hi han participat i que han sentit alguna cosa pensen el mateix. Després de tant d'esforç, il·lusió i temps he aconseguit el que em proposava.
Ara queda una part important i desconeguda que és el com treure el disc, i aquesta setmana ens hi posem.
Apa, espero que aviat podré oferir aquest disc a tots els que el vulguin escoltar i que amb tanta cura hem fet uns quants somiadors.
anar acabant (11-vii-2008)
Ja han passat bastants dies i ara que estem a punt d'acabar la gravació vull deixar constància d'algunes coses.
Aquest diumenge hem fet un pas molt important en el procés d'aquest disc que a poc a poc anem coent. I és que hem tornat a pujar a Gravaciones Silvestres per gravar el quartet de cordes (vuit precioses mans plenes de sensibilitat: Maria Asencio, Martina Calvo, Maria Juan, Montse Majà) i poder sentir amb tota la seva plenitud i bellesa els arranjaments que ha fet el Dani per Cos d'ivori, El nus i Estat salvatge.
Una altra persona molt important en el projecte és el Jordi Navarro que va venir amb el seu sac de gemecs i el seu clarinet. La pell de gallina!
I el Jordi Solans va venir amb un sac de pedals i la seva guitarra per fer crèixer en intensitat El nus. Fantàstic!!
L'Àlex Guitart amb la seva baglama i les seves percussions han fet d'Estat salvatge realment una cançó salvatgement emotiva i mediterrània.
El Carlos Rufete ha fet uns coros imprescindibles a L'espurna (no només filma bé, sino que canta i ho fa moolt bé!).
I ahir van venir els meus pares per arrodonir la cançó Tremoles. El pare amb la seva flauta travessera donant-li un aire molt íntim i la mare amb la seva veu tan bonica van emocionar-nos als que estàvem allí. No hi ha res que em faci tanta il·lusió com que estiguin ficats al disc, acompanyant-me en l'aventura.
El dimarts vindrà la Vicky (Bikimel) per unir-se a la meva veu a Negra nit. Ja estic impacient, segur que serà una passada.
Ha sigut una experiència increíble i molt enriquidora, que tanta gent s'impliqui en el somni d'algú i que hi aporti tantissima sensibilitat i talent és molt gran, i encara més quan tots són tan bellíssimes persones. Des d'aquí vull expressar la meva més gran emoció i agraïment per tots ells, sense qui el somni no seria possible. Gràcies, gràcies, gràcies.
La setmana que ve és la darrera abans d'entrar a mescles. Ja en tinc ganes (perquè això de fer les veus és molt pesat i angoixant), però d'alguna manera em fa pena veure que s'està acabant, perquè això vol dir deixar de trobar-nos cada tarda a l'estudi amb el Dani, el Manel i el David i qui es passa per allà de tant en tant (Dsoundgroup s'ha convertit quasi amb la meva primera residència!).
cau aigua del cel (28-v-2008)
Sempre que hem fet alguna cosa amb la cançó CAU AIGUA DEL CEL, curiosament (o misteriosament) s'ha posat a ploure, poc o molt, però cada vegada ha caigut aigua del cel. Aquesta foto testimonia aquest fenòmen que estic per vendre al govern i acabar amb el problema de l'aigua: que no pari de sonar la cançó per totes les teles, ràdios i places públiques, que em contractin per fer un bolo a cada poble!!
El que ens va acabar de sorprendre l'altre dia és que es va posar a ploure mentre punxavem una paraula que volia canviar de la cançó i després vam gravar la cançó de 37º. En el moment que diu "·CONTRA EL GRAN SOL!" van obrir-se unes clarianes i els rajos van dibuixar aquest arc de sant martí que es veu a la foto. Dieu-me supersticiós, però aquí passa alguna cosa...
El que ens va acabar de sorprendre l'altre dia és que es va posar a ploure mentre punxavem una paraula que volia canviar de la cançó i després vam gravar la cançó de 37º. En el moment que diu "·CONTRA EL GRAN SOL!" van obrir-se unes clarianes i els rajos van dibuixar aquest arc de sant martí que es veu a la foto. Dieu-me supersticiós, però aquí passa alguna cosa...
foto família (24-iv-2008)
Foto de família.
Davant: Manel Colomé, càmara Contrafilms, Aitor Buñuel
Radere: Pol Caturla, Gerard Aguiló, Carlos Rufete, Dani Ferrer, jo mateix (falta el Ferran Aguiló).
Davant: Manel Colomé, càmara Contrafilms, Aitor Buñuel
Radere: Pol Caturla, Gerard Aguiló, Carlos Rufete, Dani Ferrer, jo mateix (falta el Ferran Aguiló).
noves coses (20-v-2008)
Cada dia és una cosa nova la que apareix i queda. Ahir mateix va ser una tarda de proves de micros, a veure quin s'adaptava millor a la cançó 37º i quin captava millor la intenció de la veu i el timbre adecuat.
També va ser una tarda on la creativitat va tornar a visitar-nos amb tota la seva emoció. Treballant sobre 37º, vam pensar el Dani i jo de ficar-hi unes guitarres elèctriques i això vam fer. Amb la preciosa guitarra del Dani, vam buscar un so interessant, unes notes i uns acords senzills però que s'amotllessin a la cançó. Va ser molt emocionant per mi tocar i gravar uns acords que se'ns van ocorrer amb l'elèctrica (jo que no estic acostumat a tocar aquest tipus de guitarres). I amb la melodieta del Dani trobo que va quedar molt guapo. D'alguna manera, em fa pensar una mica amb alguna cançó de Portishead, i això encara m'entusiasma més.
També va ser una tarda on la creativitat va tornar a visitar-nos amb tota la seva emoció. Treballant sobre 37º, vam pensar el Dani i jo de ficar-hi unes guitarres elèctriques i això vam fer. Amb la preciosa guitarra del Dani, vam buscar un so interessant, unes notes i uns acords senzills però que s'amotllessin a la cançó. Va ser molt emocionant per mi tocar i gravar uns acords que se'ns van ocorrer amb l'elèctrica (jo que no estic acostumat a tocar aquest tipus de guitarres). I amb la melodieta del Dani trobo que va quedar molt guapo. D'alguna manera, em fa pensar una mica amb alguna cançó de Portishead, i això encara m'entusiasma més.
dsoundgroup i el vertigen (6-v-2008)
De nou acudeixo aquí per expressar algunes de les meves preocupacions més insignificants. El disc va avançant i jo vaig aprenent. Treballar amb el Dani és gratificant, com ho ha sigut i ho és amb els músics amb qui comparteixo les meves inquietuds musicals.
Veig però com n'és de complicat això de fer un disc i constantment és un repte. Qualsevol paraula, qualsevol nota, qualsevol modulació, qualsevol tot és important. Realment, quan t'enfrontes al teu somni creix la incertesa i el dubte, s'escurça una mica la distància que et separa de l'abisme, et guanya el vertigen i un mínim corrent és capaç de balacejar-te i fer-te perdre l'equilibri.
Malgrat aquesta sensació, crec que estem encarrilant bé les cançons i tot acabarà de la millor manera.
Si cliqueu aquí podreu veure algunes fotos del que estem fent als estudis Dsoundgroup.
Veig però com n'és de complicat això de fer un disc i constantment és un repte. Qualsevol paraula, qualsevol nota, qualsevol modulació, qualsevol tot és important. Realment, quan t'enfrontes al teu somni creix la incertesa i el dubte, s'escurça una mica la distància que et separa de l'abisme, et guanya el vertigen i un mínim corrent és capaç de balacejar-te i fer-te perdre l'equilibri.
Malgrat aquesta sensació, crec que estem encarrilant bé les cançons i tot acabarà de la millor manera.
Si cliqueu aquí podreu veure algunes fotos del que estem fent als estudis Dsoundgroup.
fent ploure (29-iv-2008)
Ahir, dilluns 28, vam reprendre la gravació del disc als estudis Dsoundgroup.
El Dani em va apretar fent-me fer uns arpegis que em va ensenyar per a la cançó "Cau aigua del cel", i no sé si per alguna art oculta o amb un punt de bruixeria vam fer ploure (i els arpegis van quedar bé!!). M'acabaran trucant dels programes del temps.
Avui seguim i el cap de setmana, i dilluns i dimarts... encara queda molta i molta feina, però poc a poc el somni va agafant forma. Jo estic molt content i satisfet de com està anant tot.
El Dani em va apretar fent-me fer uns arpegis que em va ensenyar per a la cançó "Cau aigua del cel", i no sé si per alguna art oculta o amb un punt de bruixeria vam fer ploure (i els arpegis van quedar bé!!). M'acabaran trucant dels programes del temps.
Avui seguim i el cap de setmana, i dilluns i dimarts... encara queda molta i molta feina, però poc a poc el somni va agafant forma. Jo estic molt content i satisfet de com està anant tot.
resultats sorprenents (23-iv-2008)
Aquests 4 dies hem aconseguit acabar de gravar les bases de les cançons i han quedat molt i molt bé. Ens hem quedat tots molt satisfets. Ara només cal anar afegint els bons ingredients sobre aquesta base exel·lent.
efectes col·laterals (23-iv-2008)
A aquesta gravació del disc, s'hi han sumat bons amics amb idees interessants i engrescadores. És el cas de Carlos Rufete que està fent un seguiment del procés amb la seva càmera de vídeo i té la intenció de fer un making-off del disc i més endavant un documental.
La veritat és que és agradable tenir a la vora persones que creuen en el que fas i que s'hi impliquin, i millor si són tan divertides i agradables com el Carlos. Gràcies, amic meu!
Dilluns comencem a gravar les veus a Dsoundgroup. Quins nervis i quina por!!
La veritat és que és agradable tenir a la vora persones que creuen en el que fas i que s'hi impliquin, i millor si són tan divertides i agradables com el Carlos. Gràcies, amic meu!
Dilluns comencem a gravar les veus a Dsoundgroup. Quins nervis i quina por!!
visca els sopars i els dinars a can silvestres!!! (21-iv-2008)
Aquí tornem a estar a de Silvestres, el Gerard, el Ferran, el Carlos, el Manel, el Dani i jo mateix. Quart dia de gravació i quart dia d'emoció i expectativa. La veritat és que ens encanata venir, aquí hi mengem molt bé. Ara estem a punt de cruspir-nos unes bones botifarres amb mongetes i una ampolleta de vi blanc fresquet.
Bé, ja prou de rotllo i a jalar, que ens espera una llarga nit per endavant.
Bé, ja prou de rotllo i a jalar, que ens espera una llarga nit per endavant.
entrevista a ràdio arenys (18-iv-2008
M'acaben d'enviar l'entrevista que se'm va fer a Ràdio Arenys on parlo d'aquest disc. Aquí està:
http://www.radioarenys.cat
http://www.radioarenys.cat
compte enrere (17-IV-2008)
Demà a aquestes hores, probablement estigui acabant la primera jornada de gravació del disc. I és que ahir no ho vaig escriure després de fer la prova, però és que demà començo a gravar el que serà el meu primer disc d'estudi!!!!
Aquesta darrera setmana m'ha anat guanyant la impaciència i el nerviosisme i les ànsies de començar a moldejar el fang i anar donanat una forma definitiva (que és un dir) a les cançons. I ara que només falten unes hores ja estic.......
Aquest disc el faig amb els músics que m'acompanyen des de ja fa vora tres anys i que han aportat tant de talent i sensibilitat al projecte i s'hi han involucrat tant i m'han ensenyat molt.
Treballarem amb el Dani Ferrer que s'encarrega de la producció de tot plegat.
La veritat és que estar fent això colze a colze amb tots ells és un luxe i una experiència extraordinària.
Aquesta primera part la farem a Gravaciones Silvestres. Allí estarem demà i dissabte el Gerard Aguiló, el Ferran Aguiló i jo, i diumenge vindrà el Pol Caturla per fer les cançons que van amb contrabaix i l'Aitor Buñuel per ficar alguna melòdica. El dilluns seguirem amb altres coses.
Després d'un mes d'assajos i de converses això ja està encarrilat i ara només cal treballar i inspirar-se.
Amb aquest blog (que espero que no em costi l'amor!!) aniré fent una crònica del procés de gestació d'aquest treball.
Bé, ara vaig a intentar dormir i descansar, que hi ha que tenir la ment clara demà.
Bona nit.
Aquesta darrera setmana m'ha anat guanyant la impaciència i el nerviosisme i les ànsies de començar a moldejar el fang i anar donanat una forma definitiva (que és un dir) a les cançons. I ara que només falten unes hores ja estic.......
Aquest disc el faig amb els músics que m'acompanyen des de ja fa vora tres anys i que han aportat tant de talent i sensibilitat al projecte i s'hi han involucrat tant i m'han ensenyat molt.
Treballarem amb el Dani Ferrer que s'encarrega de la producció de tot plegat.
La veritat és que estar fent això colze a colze amb tots ells és un luxe i una experiència extraordinària.
Aquesta primera part la farem a Gravaciones Silvestres. Allí estarem demà i dissabte el Gerard Aguiló, el Ferran Aguiló i jo, i diumenge vindrà el Pol Caturla per fer les cançons que van amb contrabaix i l'Aitor Buñuel per ficar alguna melòdica. El dilluns seguirem amb altres coses.
Després d'un mes d'assajos i de converses això ja està encarrilat i ara només cal treballar i inspirar-se.
Amb aquest blog (que espero que no em costi l'amor!!) aniré fent una crònica del procés de gestació d'aquest treball.
Bé, ara vaig a intentar dormir i descansar, que hi ha que tenir la ment clara demà.
Bona nit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)