Fa temps que la Lucía va tenir la il·lusió de muntar una coreografia per la meva cançó 37º. Ho ha fet, i amb una força i una màgia que només ella sap transmetre. Els seus ulls, el seu silenci, la seva energia continguda, la delicadesa de la seva presència... Realment avui el Teatre Principal d'Arenys s'ha convertit en un reducte de privilegiats que hem assistit a la seva demostració. Tota ella feta "mula" en moviments, duresa i aridesa, caràcter, ràbia... i amor. La coreografia que han creat per ella l'Ada i l'Helena Obrador i que han treballat durament al llarg de tres mesos és una obra preciosa.
Quan vaig adonar-me que l'energia de la Lucía fluïa ja imparable, vaig veure clar que tota aquesta feina s'havia d'immortalitzar amb un vídeo. I ja posats, crear una nova obra a partir de l'obra primera. I va ser quan vam pensar amb en Pol, ningú com ell domina l'art d'exprimir les imatges en moviment. En Pol i la seva càmera, en Pol i el seu talent, ell i l'amistat. Tot ell amic estimat.
Els he observat treballant, immersos sota el mateix tel màgic. Ha sigut preciós. M'he tornat a sentir privilegiat de veure com algú tan estimat com és la Lucía i en Pol han abocat tant d'ells mateixos motivats per una cançó i motivats per l'amor i l'amistat. I en Carlos, i l'Eva, i el Gerard... Aquests moments, aquesta energia són el que sempre perdurarà dins cada un de nosaltres fins al final del camí. Gràcies amics, gràcies amor.
(per la Lucía Coll Montserrat i en Pol Ponsarnau Madrià)
Podeu veure la videodansa aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada