dijous, 20 d’octubre del 2011

anar acabant (11-vii-2008)


Ja han passat bastants dies i ara que estem a punt d'acabar la gravació vull deixar constància d'algunes coses.

Aquest diumenge hem fet un pas molt important en el procés d'aquest disc que a poc a poc anem coent. I és que hem tornat a pujar a Gravaciones Silvestres per gravar el quartet de cordes (vuit precioses mans plenes de sensibilitat: Maria Asencio, Martina Calvo, Maria Juan, Montse Majà) i poder sentir amb tota la seva plenitud i bellesa els arranjaments que ha fet el Dani per Cos d'ivori, El nus i Estat salvatge.

Una altra persona molt important en el projecte és el Jordi Navarro que va venir amb el seu sac de gemecs i el seu clarinet. La pell de gallina!

I el Jordi Solans va venir amb un sac de pedals i la seva guitarra per fer crèixer en intensitat El nus. Fantàstic!!

L'Àlex Guitart amb la seva baglama i les seves percussions han fet d'Estat salvatge realment una cançó salvatgement emotiva i mediterrània.

El Carlos Rufete ha fet uns coros imprescindibles a L'espurna (no només filma bé, sino que canta i ho fa moolt bé!).

I ahir van venir els meus pares per arrodonir la cançó Tremoles. El pare amb la seva flauta travessera donant-li un aire molt íntim i la mare amb la seva veu tan bonica van emocionar-nos als que estàvem allí. No hi ha res que em faci tanta il·lusió com que estiguin ficats al disc, acompanyant-me en l'aventura.

El dimarts vindrà la Vicky (Bikimel) per unir-se a la meva veu a Negra nit. Ja estic impacient, segur que serà una passada.

Ha sigut una experiència increíble i molt enriquidora, que tanta gent s'impliqui en el somni d'algú i que hi aporti tantissima sensibilitat i talent és molt gran, i encara més quan tots són tan bellíssimes persones. Des d'aquí vull expressar la meva més gran emoció i agraïment per tots ells, sense qui el somni no seria possible. Gràcies, gràcies, gràcies.

La setmana que ve és la darrera abans d'entrar a mescles. Ja en tinc ganes (perquè això de fer les veus és molt pesat i angoixant), però d'alguna manera em fa pena veure que s'està acabant, perquè això vol dir deixar de trobar-nos cada tarda a l'estudi amb el Dani, el Manel i el David i qui es passa per allà de tant en tant (Dsoundgroup s'ha convertit quasi amb la meva primera residència!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada